Diuen
que a la taula i al llit... Tant se val, diumenge no sabem si dinàrem
o esmorzàrem, però "la taula" estava ben parada: uns
caixons de collir taronja (per a quan de caqui?). A la seu de la Nova
Muixeranga, que es troba celebrant el vinté aniversari, ens
ajuntàrem una bona colla d'amics i amigues, per xarrar amistosament,
per menjar un sucós i excel·lent plat de paella amb abadejo i ceba,
exquisit, Pepe Colomer!, i per sobretot celebrar la tercera Festa
Estellés, gràcies a la col·laboració inestimable del grup
Confiteor, que inicià les recitacions de la mà de Joan i Mar
Nàcher, Joaquim i Quim Matalí, Joan Paredes, tot amerat amb els
acords de Josep Maravilla. Posteriorment el públic també es llançà
a participar-hi. Poemes vigents («Oh clar país que ara volen
obscur»), poemes enèrgics («Propietats de la pena»),
d’autoafirmació («Som que som»), eròtics («Me la mamaves fins
al cep»), de complaença («M’he estimat molt la vida»),
d’esperança («El cant lluminós del meu poble»), de
quotidianitat («Misser Mascó, 17»). Diuen que a la taula i al
llit... Ara... del llit... cadascú que procure, o en faça bondat!
Vicent
Girbés.
